Galvanització es refereix al tractament superficial d'una capa de zinc sobre la superfície del metall o altres materials, principalment amb el propòsit de prevenció estètica d'òxids. Els mètodes comuns actuals són principalment galvanització per immersió en calent i galvanització en fred que també s'anomena electro-galvanització o revestiment de zinc. A causa dels efectes destructius de la corrosió sobre els metalls, els éssers humans han buscat constantment maneres de millorar la seva solució anticorrosiva, i una de les tècniques més utilitzades per protegir l'acer s'anomena galvanització que es va inventar durant més de 280 anys. El 1742, un químic conegut com Melouin va trobar que un recobriment de zinc es podia aplicar al ferro submergint-lo en zinc fos. Aquest descobriment va desencadenar una onada d'investigació en tota la comunitat científica i va establir una base sòlida per galvanitzar. El 1780, un físic italià, Luigi Galvani, va observar que el contacte entre dos metalls diferents resultava en el flux d'un corrent elèctric. Amb el temps, la comprensió de la galvanització va millorar significativament, i el 1850, 10.000 tones de zinc van ser utilitzades anualment per la indústria galvanitzadora britànica per a la protecció del ferro. Aquest és el naixement de la indústria de galvanització que continua florint fins als nostres dies.
Galvanització per immersió en calent, també coneguda com galvanització per immersió en calent, fon el lingot de zinc a altes temperatures, posa alguns materials auxiliars i, a continuació, submergeix el membre estructural del metall en un bany galvanitzant per unir una capa de zinc al membre del metall. L'avantatge de galvanització per immersió en calent és que té una forta capacitat anticorrosiva, i l'adhesió i la duresa de la capa galvanitzada són millors.
L'electro galvanització significa que la solució de sal de zinc s'electritza per recobrir les parts xapades. En termes generals, no necessita ser escalfat, i la quantitat de zinc és molt petita, de manera que és fàcil ser corroït quan es troba amb l'entorn humit. L'electro galvanització utilitza equips electrolítics per posar la peça a la solució que conté sal de zinc després de desgreixar i escabetxar, i connectar el pol negatiu dels equips electrolítics; col·loqueu una làmina de zinc al costat oposat de la peça per connectar-vos al pol positiu de l'equip d'electròlisi, enceneu la font d'alimentació i utilitzeu el corrent per passar del pol positiu al pol negatiu direccionalment, a continuació, es dipositarà una capa de zinc a la peça.
La diferència de productes galvanitzats acabats: la superfície de galvanització en calent no és tan fina i brillant com l'electro galvanització, però el gruix de la capa de zinc sovint és poques vegades més gran. El rendiment anticorrosiu també és poques vegades millor que l'electro galvanització. El recobriment de galvanització per immersió en calent és més gruixut, generalment 45-100 micres. També es pot recobrir amb una capa de zinc més gruixuda segons els requisits dels usuaris i el recobriment té una millor capacitat anticorrosiva. És adequat per a la prevenció d'òxid a llarg termini de peces d'acer i ferro que s'utilitzen a l'aire lliure, com ara suports de cable de túnel,suport de gàbia per a la piscicultura,suports de maquinari de l'acoblador,suports de correus,claudàtors de telecomunicacions, fixacions i altres maquinaris associats a projectes d'infraestructura que requereixen un bon rendiment anticorrosiu. Per exemple, les canonades anteriors d'aigua de l'aixeta de ferro també es van galvanitzar en calent. Electro galvanització, la superfície de la peça és llisa i plana, i el seu gruix de recobriment és generalment entre 5-30 micres, de manera que el rendiment anticorrosiu no és tan bo com hdg. Normalment, les parts com xassís, panell, fixacions petites, suports i petites peces d'estampació solen serelectrogalvanitzat.
